Un tastet per Occitània (Dia 1: Collioure)

És diumenge dia 20 d’octubre de 2019 i tenim tota una setmana per endavant de vacances. On anem? Doncs a fer una petita incursió per la regió d’Occitània, al sud-est de França.

Els dies previs parlem dels 4-5 punts d’interès que volem veure, però donat que el pronòstic és de molta pluja decidim sortir i anar sobre la marxa.

Són, poc més de les 21 hores i els petits estan lligats a les cadiretes, ja amb el pijama posat per no desvetllar-los al posar-los al llit un cop arribats a destí. Arranquem. La primera parada prevista és Cotlliure, per fer nit allí i visitar el poble a l’endemà. Tenim uns 260 km i unes 3:30 hores per endavant (evitant peatges).

El cas és que arribant a la Jonquera, el petit s’ha despertat. De seguida hem buscat al Park4night una bona ubicació per dormir al aparcament del CC Gran Jonquera (aquí) doncs sabem que ja no podrem continuar.

De bon matí, i desprès d’esmorzar, hem entrat al centre comercial a xafardejar una mica i hem acabat fent algunes compres. La veritat és que té un hall espectacular i una zona per nens amb legos, taules i cadires molt xula.

CC Gran Jonquera
CC Gran Jonquera

Sense presses tornem a l’autocaravana per recorrer els 41 km que ens separen de Cotlliure, uns 45 minuts de trajecte.

Abans d’entrar a França, però, ens assegurem d’omplir bé el dipòsit.

A Cotlliure hi ha àrea per autocaravanes amb tots els serveis al preu de 10€ les 24 hores. Està a 2,5 km del centre històric del poble, en temporada alta no hi ha problema ja que un minibus et porta de l’àrea al centre amb el tiquet de l’aparcament, però la resta de mesos, no (aquí); Així que, deixen que en l’aparcament de l’estació de trens aparquin les autocaravanes durant el dia, però està prohibit durant la nit. N’hi ha dos, un al costat de l’altre. Un amb límit d’alçada a 2 metres i l’altre sense límit (preu: 0,30 € cada 15 minuts).

Anem directes a l’aparcament de l’estació i com ja és migdia, dinem.

Ja amb la panxa plena, sortim i ens deixem portar pels carrers. En 5 minuts estem al centre històric i entrem a l’oficina de turisme a per informació útil, com els horaris de tancament (entre les 16:30 i les 18 hores) del que volem veure; sortim decidits per deixar el Castell Reial i el Fort de Sant Elm per l’endemà i ara ens perdrem per la vila.

Esglèsia de nostra senyora dels Àngels
Esglèsia de nostra senyora dels Àngels

Durant el que queda de tarda, passejem sense romb pels bonics carrers del barri de Moré. Sense voler arribem a la platja i a un costat tenim el castell reial i les seves imponents muralles, i a l’altre l’esglèsia de Nostra Senyora dels Àngels.

Entrem a veure l’esglèsia, feta durant la segona meitat del segle XVII, la qual s’endinsa tan a les aigues del mediterrani que anys enrere el seu campanar es va utilitzar de far; de fet es va aprofitar una torre de les muralles de la vila de Cotlliure per fer el campanar.

Continuem caminant rodejant l’esglèsia i descobrim una petita ermita damunt d’un illot de pedra enmig del mar. Resulta ser la Capella de Sant Vicenç, del segle XVIII, tancada al públic. Des d’aquesta capella pots arribar a l’antic far pel camí del trencaoles.

Continuem passejant pels carrerons on no hi passa cap vehicle, veiem moltes galeries d’art; no és estrany, ja que Cotlliure va veure nèixer el fauvisme de la mà de Matisse i molts altres grans pintors com Picasso.

De cop i volta, la nena entra en una d’aquestes galeries, i es queda mirant els quadres i després de dir-nos que són bonics, ens demana comprar una postal de les que veu a l’entrada. Accedim, i al pagar, la senyora ens explica que ella és una de les pintores d’aquella galeria i que les postals estan pintades per elles. Com li ha fet tanta gràcia que fós la nena la que entrés i demanés li regala una altra postal.

 

Comencem a retirar sense pressa, l’hora del parquímetre està arribant al seu final. Però ens detenim per comprar dos trossos de pà (si, trossos) i per menjar-nos unes crêpes molt bones però massa dolces pel nostre paladar.

Hem de començar a pensar on passarem la nit, sabem que hi ha l’àrea a les afores de la població; però preferim anar a un mirador que hem vist a l’aplicació de Park4night on hi ha una esplanada i et queda tot Cotlliure als teus peus.

Un cop tots cordats a l’autocaravana enfilem camí cap aquest mirador, però en l’últim tram hi ha una senyal de prohibició amb la inscripció de Interdit Camping Cars! Quina desil·lusió! T’hi has de fixar molt ja que algún graciós ha pintat amb esprai negre les lletres. Què fem ? sols queden uns metres per gaudir de la vista… Bé, com en algún lloc hem de girar i necessitem espai, ens hi arribem; ja a l’esplanada aprofitem 10 segons a disfrutar de les vistes i marxem cap a l’àrea a fer nit.

img_2138

A l’àrea ens trobem amb bastantes autocaravanes i després de buscar un lloc que estigués bastant anivellat, acabem dormint al costat de la paret del cementiri (quin remei!), doncs resulta que l’àrea està dins l’aparcament d’aquest. Paguem els 10 € que ens donen dret a 24 hores d’estància i als serveis d’aigues, fem el sopar i a dormir.

Bona nit!

 


(CASTELLANO)

Un aperitivo por Occitania (Día 1: Collioure)

Es domingo día 20 de octubre de 2019, tenemos toda una semana por delante de vacaciones. ¿Dónde vamos? Pues a hacer una pequeña incursión por la región de Occitania, en el sureste de Francia.

Los días previos hablamos de los 4-5 puntos de interés que queremos ver, pero dado que el pronóstico es de mucha lluvia decidimos salir e ir sobre la marcha.

Son, poco más de las 21 horas y los pequeños están atados en sus sillitas, ya con el pijama puesto para no desvelarlos demasiado al ponerlos en la cama una vez llegados a destino. Arrancamos. La primera parada prevista es Collioure, para hacer noche allí y visitar el pueblo al día siguiente. Tenemos unos 260 km y unas 3.30 horas de antemano (evitando peajes).

El caso es que llegando a la Jonquera, el pequeño se ha despertado. Enseguida hemos buscado al Park4night una buena ubicación para dormir al aparcamiento del CC Gran Jonquera (aquí) pues sabemos que ya no podremos continuar.

Por la mañana, y después de desayunar, hemos entrado en el centro comercial a curiosear un poco y hemos terminado haciendo algunas compras. La verdad es que tiene un hall espectacular y una zona para niños con legos, mesas y sillas muy chula.

Sin prisas volvemos a la autocaravana para recorrer los 41 km que nos separan de Colliure, unos 45 minutos de trayecto.

Antes de entrar en Francia, sin embargo, nos aseguramos de llenar bien el depósito.

En Colliure hay área para autocaravanas con todos los servicios al precio de 10 € las 24 horas. Está a 2,5 km del centro histórico del pueblo, en temporada alta no hay problema ya que un minibus te lleva del área en el centro con el ticket del aparcamiento, pero el resto de meses, no (aquí); Así que, dejan que en el aparcamiento de la estación de trenes aparquen las autocaravanas durante el día, pero está prohibido durante la noche. Hay dos, uno al lado del otro. Uno con límite de altura a 2 metros y el otro sin límite (precio: 0,30 € cada 15 minutos).

Vamos directos al aparcamiento de la estación y como ya es mediodía, comemos.

Ya con el estómago lleno, salimos y nos dejamos llevar por las calles. En 5 minutos estamos en el centro histórico y entramos en la oficina de turismo a por información útil, como los horarios de cierre (de 16:30 a 18 horas) de lo que queremos ver; salimos decididos a dejar el Castillo Real y el Fuerte de San Telmo para el día siguiente y ahora nos vamos a perder por la ciudad.

Durante lo que queda de tarde, paseamos sin rumbo por las bonitas calles del barrio de Moré. Sin querer llegamos a la playa y en un lado tenemos el castillo real y sus imponentes murallas, y al otro la iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles.

Entramos a ver la iglesia, hecha durante la segunda mitad del siglo XVII, la cual se adentra tanto en las aguas del mediterráneo que años atrás su campanario se utilizó de faro; de hecho, se aprovechó una torre de las murallas de la ciudad de Collioure para hacer el campanario.

Continuamos caminando rodeando la iglesia y descubrimos una pequeña ermita sobre un islote de piedra en medio del mar. Resulta ser la Capilla de San Vicente, del siglo XVIII, cerrada al público. Desde esta capilla puedes llegar al antiguo faro por el camino del rompeolas.

Continuamos paseando por las callejuelas donde no pasa ningún vehículo, vemos muchas galerías de arte; no es de extrañar, ya que Colliure vio nacer el fauvismo de la mano de Matisse y muchos otros grandes pintores como Picasso.

De repente, la niña entra en una de estas galerías, y se queda mirando los cuadros y después de decirnos que son bonitos, nos pide comprar una postal de las que ve en la entrada. Accedemos, y al pagar, la señora nos cuenta que ella es una de las pintoras de aquella galería y que las postales están pintadas por ellas. Como le ha hecho tanta gracia que fuera la niña la que entrara y pidiera, le regala otra postal.

Empezamos a retirar sin prisa, la hora del parquímetro está llegando a su fin. Pero nos detenemos para comprar dos trozos de pan (si, trozos) y para comernos unas crêpes muy buenas pero demasiado dulces para nuestro paladar.

Tenemos que empezar a pensar dónde pasaremos la noche, sabemos que hay área en las afueras de la población; pero preferimos ir a un mirador que hemos visto en la aplicación de Park4night donde hay una explanada y te queda todo Collioure a tus pies.

Una vez todos abrochados en la autocaravana nos dirigimos hacia este mirador, pero en el último tramo hay una señal de prohibición con la inscripción de Interdit Camping Cars! Qué desilusión! Te tienes que fijar mucho ya que algún gracioso ha pintado con spray negro las letras. ¿Qué hacemos? sólo quedan unos metros para disfrutar de la vista… Bueno, como en algún lugar debemos girar y necesitamos espacio, nos acercamos; una vez en la explanada disfrutamos 10 segundos de las vistas y nos vamos hacia el área para hacer noche.

En el área nos encontramos con bastantes autocaravanas y después de buscar un lugar que estuviera bastante nivelado, acabamos durmiendo junto a la pared del cementerio (qué remedio!), Pues resulta que el área está dentro del aparcamiento de este. Pagamos los 10 € que nos dan derecho a 24 horas de estancia y servicios de aguas, hacemos la cena y dormir.

Buenas noches!

Publicado por Les guineus Rodamons

Som una família de 4, una parella amb dos petits, una de 4 anys i un d'once mesos. Vivim en un poble lleidatà on als seus habitans se’ls coneix pel sobrenom de “guineus”, d’aquí ve el nom del blog, ja que encara que els adults no som nascuts al poble ens sentim “com a casa”. Ens agrada molt conèixer llocs nous i a la seva gent. Creiem que viatjar en autocaravana amb nens petits té moltes avantatges, i així ho reflectirem aquí. Els nostres viatges son al ritme dels petits, ja que un nen cansat no disfruta, i si ell no disfruta tu tampoc; per tant, preferim veure poques coses, però en profunditat. El gran de la família no pot viure sense sortir a pedalar; en aquest blog també hi haurà entrades especials per ciclistes.

Deja un comentario

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar