Bon dia.
Ha estat una nit llarga, intensa, fins i tot amb algo de por… tal i com plovia al vespre, vam decidir ubicar-nos a la part més alta de l’àrea i lluny d’arbres i parets, així tota l’aigua anava cap a baix. Problema? Que el vent ens ha sacsejat tota la nit! Fins i tot ha caigut pedra, però com anava acompanyada de tanta aigua no ens ha fet mal. I el més increïble és que els nens ni s’han immutat!!!
Ens llevem d’hora, com de costum, esmorzem i fem el que no vam poder ahir, buidar aigues i omplir el dipòsit d’aigua potable. Segueix plovent, però una quantitat normal. El calçat d’ahir segueix moll, molt moll, i això que vam posar cada sabata en una sortida de la calefacció. Enllestim i ens posem a la carretera, tenim uns 40 minuts per arribar a Castelnou (uns 45 km), segon destí d’aquesta ruta.
Ens trobem molts talls de carreteres pels aiguats que ens fan donar més tombs; però, finalment arribem sobre les 11 i segueix plovisquejant. Decidim esperar a la tarda per visitar-lo.
A 1,5 km abans d’arribar a Castelnou des de Perpignan, per la carretera D48, hi ha un mirador del poble. Amb la pluja i la boirina, tot i que no és veu bé, té el seu encant.
No hi ha àrea per autocaravanes però si un gran aparcament a l’entrada del poble que costa 3€ de 9 a 19 h, per la nit és gratuït i està permés pernoctar.
Aquest petit poble està catalogat com un dels més bonics de França, segons l’Associació Les plus beaux villages de France, nascuda al 1982, la qual només escolleix poblacions de menys de 2000 habitants, amb un passat històric que hagin sabut preservar.
Doncs bé, un cop aparcats i amb el tiquet de l’aparcament al parabrisa, ens entretenim com podem fins l’hora de dinar.
Un cop hem dinat, ens preparem per anar a investigar aquest poblet. Encara cauen quatre gotes insignificants però suficients per agafar el paraigües.
Ens enfilem carretera amunt i de seguida veiem l’entrada al poble. És la porta nord i ara entenem perque hi ha un aparcament tan gran on, sí o sí, has de deixar el vehícle ja que tot de senyals s’encarregen de fer-t’hi arribar.
Aquest poble de poc més de tres-cents habitants està ubicat a les faldes del castell, dins d’unes muralles fortíficades que s’han preservat pràcticament intactes. Els carrers són molt estrets, n’hi ha un de principal que va de la porta Nord a l’accès del castell; la resta de carrers són un laberint de pujades i baixades amb poques o moltes escales.
Hem recorregut tots els carrers! I no hem tardar gaire. Per cert, no és apte per a cotxets, excepte el carrer principal, així que us recomanem que porteu algún portanadons, si no voleu fer braços. Nosaltres no anem enlloc sense ell!
Actualment, el castell (construït entre el 988-990) l’estan restaurant i no es pot visitar.
Avui teniam intenció de sopar en algún dels quatre restaurants que hi ha, aprofitant la singularitat de el lloc, però entre els que estan tancats perquè no és temporada alta, i els que haurien d’estar oberts però avui han tancat a causa del temporal d’aquesta nit, ens quedem sense opcions fora de casa. Sort que tenim cuina!
Al sortir del poble, anem a veure l’esglèsia de Santa Maria del Mercadal que queda a 2 minuts caminant fora del recinte fortíficat. És d’estil romànic tardà (1259), el que fa pensar (juntament a que estigui fora de la protecció de les muralles) que l’esglèsia original del poble era al castell (tot i que no en queda res); però la trobem tancada i no podem veure l’interior.

Aquesta esglèsia, declarada Monument històric de França, està envoltada per un petit cementiri (o com ho anomena la nena «on estan els morits»).
Tornem al poble per tal de xafardejar la petita botiga d’articles artesans que hi ha tot just entrar, on hi trobem pans especiats, hidromel, vins especiats i molts articles fets a base de mel. Acabem comprant una botella d’hidromel, una de vi negre especiat i una piruleta de mel per la nena.
Un cop a l’autocaravana, repasem el destí de demà i no ens convenç cap lloc per anar a passar la nit i llevar-nos a puesto o a prop. Així que decidim quedar-nos on som i ja ens posarem de camí un cop estiguem esmorzats.

L’hidromel està boníssim.
Bona nit.
(CASTELLANO)
Un aperitivo por Occitánia (Día 3: Castelnou)
Buenos días.
Ha sido una noche larga, intensa, incluso con algo de miedo … tal y como llovía por la noche, decidimos ubicarnos en la parte más alta del área y lejos de árboles y paredes, así todo el agua iba hacia abajo. ¿Problema? Que el viento nos ha sacudido toda la noche! Incluso ha caído piedra, pero como iba acompañada de tanta agua no nos ha hecho daño. Y lo más increíble es que los niños ni se han inmutado !!!
Nos levantamos temprano, como de costumbre, desayunamos y hacemos lo que no pudimos ayer, vaciar aguas y llenar el depósito de agua potable. Sigue lloviendo, pero una cantidad normal. El calzado de ayer sigue empapado, muy empapado, y eso que pusimos cada zapato en una salida de la calefacción. Terminamos y nos ponemos en la carretera, tenemos unos 40 minutos para llegar a Castelnou (unos 45 km), segundo destino de esta ruta.
Nos encontramos muchos cortes de carreteras por los aguaceros que nos hacen dar más vueltas; pero, finalmente llegamos sobre las 11 y sigue lloviznando. Decidimos esperar a la tarde para visitarlo.
A 1,5 km antes de llegar a Castelnou desde Perpignan, por la carretera D48, hay un mirador del pueblo. Con la lluvia y la neblina, aunque no se ve bien, tiene su encanto.
No hay área para autocaravanas pero sí un gran aparcamiento en la entrada del pueblo que cuesta 3 € de 9 a 19 h, por la noche es gratuito y está permitido pernoctar.
Este pequeño pueblo está catalogado como uno de los más bellos de Francia, según la Asociación Les plus beaux villages de France, nacida en 1982, la cual sólo escoge poblaciones de menos de 2000 habitantes, con un pasado histórico que hayan sabido preservar.
Pues bien, una vez aparcados y con el ticket del aparcamiento en el parabrisas, nos entretenemos como podemos hasta la hora de comer.
Una vez hemos comido, nos preparamos para ir a investigar este pueblecito. Aunque caen cuatro gotas insignificantes pero suficientes para coger el paraguas.
Subimos carretera arriba y enseguida vemos la entrada al pueblo. Es la puerta norte y ahora entendemos porque hay un aparcamiento tan grande donde, sí o sí, tienes que dejar el vehículo ya que todo de señales se encargan de hacerte llegar.
Este pueblo de poco más de trescientos habitantes está ubicado en las faldas del castillo, dentro de unas murallas fortificadas que se han preservado prácticamente intactas. Las calles son muy estrechas, hay una de principal que va de la puerta Norte al acceso del castillo; el resto de calles son un laberinto de subidas y bajadas con pocas o muchas escaleras.
Hemos recorrido todas las calles! Y no hemos tardado mucho. Por cierto, no es apto para cochecitos, excepto la calle principal, así que os recomendamos que llevéis algún portabebes, si no deseáis hacer brazos. Nosotros no vamos a ninguna parte sin él!
Actualmente, el castillo (construido entre el 988-990) lo están restaurando y no se puede visitar.
Hoy teníamos intención de cenar en alguno de los cuatro restaurantes que hay, aprovechando la singularidad del sitio, pero entre los que están cerrados porque no es temporada alta, y los que deberían estar abiertos pero hoy han cerrado a causa del temporal de esta noche, nos quedamos sin opciones fuera de casa. Suerte que tenemos cocina!
Al salir del pueblo, vamos a ver la iglesia de Santa María del Mercadal que queda a 2 minutos andando fuera del recinto fortificado. Es de estilo románico tardío (1259), lo que hace pensar (junto a que esté fuera de la protección de las murallas) que la iglesia original del pueblo estaba en el castillo (aunque no queda nada); pero la encontramos cerrada y no podemos ver el interior.
Esta iglesia, declarada Monumento histórico de Francia, está rodeada por un pequeño cementerio (o como lo llama la niña «donde están los moridos»).
Volvemos al pueblo para curiosear la pequeña tienda de artículos artesanos que hay nada más entrar, donde encontramos panes especiados, hidromiel, vinos especiados y muchos artículos hechos a base de miel. Acabamos comprando una botella de hidromiel, una de vino tinto especiado y una piruleta de miel para la niña.
Una vez en la autocaravana, repasamos el destino de mañana y no nos convence ningún lugar para ir a pasar la noche y poder levantarnos en el sitio o cerca. Así que decidimos quedarnos donde estamos y ya nos pondremos de camino una vez hayamos desayunados.
El hidromiel está buenísimo.
Buenas noches.
