Bon dia!
Ahir vam tardar aproximadament una hora per arribar a l’àrea d’autocaravanes de Carcassone. Està oberta tot l’any i, a l’estar ubicada al costat d’un camping, en epoca estival pots encarregar pa o brioixeria pel matí següent.
És una àrea privada de pagament avançat. És a dir, quan arribes et trobes amb una barrera i una mena de caixer automàtic, selecciones idioma i segueixes les instruccions. En el nostre cas, només volem estar 24 hores amb dret a serveis. Són 15,44€ per estar 24h (autocaravana de menys de 8 metres i les 4 persones que hi som), dret a buidar les grises i les negres, i amb 10 minuts per omplir de netes. Per poder utilitzar els serveis «el caixer automàtic» et dóna un codi que hauràs d’introduïr per «obrir l’aixeta».
Quan vam arribar quedaven 2 places lliures! Quina sort.
Volem deixar l’autocaravana llesta abans de marxar cap a la cité aprofitant la llum del sol, buidem i omplim després de fer cua ja que tothom a tingut el mateix pensament!
Ara sí, ens preparem per passar tot el dia fora. Caminem vorejant el riu Aude pel que anomenen «camí de salut» que agafem al sortir de l’àrea per la part del darrera del camping i, després de recórrer uns 1600 metres i d’una bona pujada, arribem a la porta d’Aude de la cité medieval de Carcassonne.
Aquesta és una de les 4 portes d’entrada a la cité que té la primera muralla, una per cada punt cardinal; la d’Aude correspon a l’oest.
La primera muralla es va construir durant l’època galoromana (s.III), amb més d’un quilòmetre i 30 torres; i la segona, o exterior, al segle XIII. Mil anys de diferència!
Impresiona, fins i tot des de la llunyania. Tota una ciutat fortíficada damunt d’un turó, amb aquelles muralles gegants. És d’aquelles coses que et fa sentir petit.
Un cop dins, anem a buscar l’oficina de turisme per obtenir alguna informació que no tinguem. Hi ha molta gent, carrerons estrets i laberíntics, i l’oficina està ben amagada en un carreret sense sortida (sort que hi ha cartells que et guien fins a ella per tot arreu).
Ens expliquen, entre altres coses, que dins del castell hi ha activitats per a nens donat que estan en un període de vacances escolars. Genial, a veure si quan hi anem encara fan alguna cosa!
Amb l’hora que és i la gent que hi ha, decidim passejar pels carrers i buscar un lloc on dinar aviat.

Realment et sents com en una altra època, deixant de banda les mil botigues de souvenirs. Caminant, arribem a la part est de la ciutadela on hi ha la porta Narbona, que va ser construïda l’any 1280 durant el regnat de Felip III i restaurada per Viollet-le-Duc de 1859 a 1860.
De fet, al segle XVIII la ciutadela està en tal estat ruïnós que es va ordenar la seva demolició per tal de reaprofitar els materials usats en ella per a altres construccions. Però en plena era del romanticisme, on es va tornar a posar de moda tot allò medieval, quan Prosper Mérimée (inspector general de Monuments històrics) i Cros-Mayrevieille (historiador i periodista carcasonés) se’n van assabentar es van movilitzar de tal manera que a l’any següent Viollet-le-Duc ja iniciava les obres de reconstrucció de tota la Cité.
Arribem a la Place Marcou, on hi ha molts restaurants i després de mirar les cartes ens decidim per un. Aquí és típic el Cassoulet, que és una barreja de monjeta blanca, porc, llonganissa, confit d’ànec i pa.
Continuem recorregut i visitem la Basilique Saint Nazaire, del segle XI-XIV, la qual és una barreja del romànic i del gòtic. Els vitralls són, casi tots, els originals. El gran orgue, que ja data de l’any 1637, és considerat un dels més antics del Midi francés.
Venga! no ho demorem més! Anem cap al Castell i les seves muralles!
L’horari de tardor és de 09:30 a 17 hores tots els dies de la setmana. L’entrada val 9 €, els nens i nenes no paguen fins als 16 anys i et serveix durant tot el dia, és a dir, pots sortir a dinar i tornar a entrar, per exemple. Com a orientació, la visita del castell dura una hora aproximadament, la part de la muralla medieval oest, uns 20 minuts; i la muralla galoromana nord uns 15 minuts.
Per accedir al castell primer has de fer cua a la porta d’accés dins de la cité, allí un vigilant et pot demanar que ensenyis la bossa o motxilla. Un cop et deixen accedir, arribes a una zona semicircular on hi ha les taquilles, pagues i pases el control per accedir, finalment, al castell. Preguntem si hi ha alguna zona on poder deixar el cotxet del petit, ja que és impossible fer la visita amb ell.
Creuem el pont que uneix la cité amb el castell per salvar el fosar sec que té i atravessem la porta d’entrada. Aquí ens trobem amb el pati d’honor del castell, de base rectangular i des d’on parteixen tots els itineraris. També és on trobem una gran carpa montada, dos caballers i una doncella. Just al costat veiem un rètol a la paret que indica «Zona de cotxets». L’aparquem i agafem motxilles, la del portanadons i la del kit de supervivència.
En aquest moment, els actors estan fent una mica de comedia que no interessa gaire a la nena, així que ens posem en marxa.
Comencem a caminar cap a la part de la muralla medieval, pujem escales, baixem, admirem vistes, ens recreem jugant a defensar el castell llençant fletxes a qui tingui el coratge d’assaltar-nos! Els adults, hem arribat a un punt a les nostres vides que ens hem tornat petits, ens agrada jugar; i de vegades no ens donem compte que per altres adults això no és normal. Sincerament, ens dona igual. I sabeu que? no eram els únics jugant a imaginar que viviam en una altra època; un avi feia el mateix, defensar el castell amb un arc i fletxes imaginaris.
El passeig pel cami de ronda de la muralla no està en un mateix nivell, és a dir, cada vegada que et trobes amb una torre, no saps si pujaràs escales o les baixaràs. La majoria d’elles són escales de cargol, i en algunes només hi pasa una persona.
Com hem dit, ens recreem molt, i el que havia de durar uns 20 minuts acaba durant una hora. Aquesta part de la muralla et deixa a la porta de Saint-Nazaire, al costat de la basílica. I just abans d’acabar pots admirar el Gran Teatre de la Ciudadela creat al 1908 i rebautitzat el 2006 com a Teatre Jean Deschamps. Avui en dia compta amb uns 3000 seients.
Hem de tornar al castell, cua per accedir al seu interior, cua pel control de tiquets,… Ja tornem a ser al pati d’honor. Ara visitarem el castell.
Pasem per totes les sales i es veuen els diferents estils arquitectònics; en quasi tots els racons hi ha un petit escrit sobre l’origen o el servei que feia la sala.
Una sala serveix per passar un video d’uns 10 minuts sobre la història de la cité, el qual és molt recomanable, encara que no sapiguis francés, per veure l’evolució que ha patit aquesta ciudadela.
Els primers vestigis «de ciutat fortificada» daten del segle VI a.C. tot i que hi ha constància que el lloc ja estava ocupat per una tribu sobre l’any 3000 a.C.
Una altra sala fa de museu lapidari, un altre pati interior serveix com exposició modernista,… i així visitant el castell tornem al punt d’inici, el pati d’honor. On, ara, veiem congregats molts nens i nenes al costat de la carpa. En diversos grupets els caballers ensenyen a partir troncs amb una espècie de cunya i un martell. Ara si que està interessada la guineuta. Aprofitem per descansar, i alimentar al més petit, mentres ella observa. És curiós, els nens que fan l’activitat estan molt concentrats però els que observen també. Al final, no ha volgut participar, però li ha agradat mirar com ho feien.
Quan ens decidim a fer l’altra part de la muralla, la galoromana, és tard i no hi ha manera de trobar l’accés. Al final arribem a la conclusió que ja l’han tancat. Ens queda pendent!
Tornem als carrerons, les places, les cases antigues, els adoquins, la gent passejant, les botigues de souvenirs, de dolços (mmmm, ens hem arruïnat una mica en una de bombons i altres dolços, però que bons! No han arribat al vespre).
I, abans que marxi el sol tornem cap a l’àrea d’autocaravanes pel camí de salut, el qual va vorejant l’Aude, i en una part pròxima a la cité hi ha tot de màquines de ferro per fer exèrcici. Allí acabem de berenar mentres la nena s’emparra per on pot.
A l’àrea ho tenim tot fet per poder dutxar-nos, fer el sopar, desmontar el menjador per posar les cadiretes i fer quilòmetres fins al següent destí.
Bona nit.
Un aperitivo por Occitánia (Dia 5: Carcassonne)
Buenos días!
Ayer tardamos aproximadamente una hora para llegar al área de autocaravanas de Carcassone. Está abierta todo el año y, al estar ubicada junto a un camping, en época estival puedes encargar pan o bollería para la mañana siguiente.
Es un área privada de pago adelantado. Es decir, cuando llegas te encuentras con una barrera y una espécie de cajero automático, seleccionas idioma y sigues las instrucciones. En nuestro caso, sólo queremos estar 24 horas con derecho a servicios. Son 15,44 € por estar 24h (autocaravana de menos de 8 metros y las 4 personas que somos), derecho a vaciar las grises y las negras, y con 10 minutos para llenar de limpias. Para poder utilizar los servicios «el cajero automático» te da un código que deberás introducir para «abrir el grifo».
Cuando llegamos quedaban 2 plazas libres! Qué suerte.
Queremos dejar la autocaravana lista antes de partir hacia la cité aprovechando la luz del sol, vaciamos y llenamos después de hacer cola ya que todo el mundo a tenido el mismo pensamiento!
Ahora sí, nos preparamos para pasar todo el día fuera. Caminamos bordeando el río Aude por lo que llaman «camino de salud» que cogemos al salir del área por la parte de atrás del camping y, tras recorrer unos 1.600 metros y de una buena subida, llegamos a la puerta de Aude de la cité medieval de Carcasona.
Esta es una de las 4 puertas de entrada a la cité que tiene la primera muralla, una por cada punto cardinal; y la de Aude corresponde al oeste.
La primera muralla se construyó durante la época galoromana (s.III), con más de un kilómetro y 30 torres; y la segunda, o exterior, en el siglo XIII. Mil años de diferencia!
Impresiona, incluso desde la lejanía. Toda una ciudad fortificada sobre una colina, con aquellas murallas gigantes. Es de esas cosas que te hace sentir pequeño.
Una vez dentro, vamos a buscar la oficina de turismo para obtener información que no tengamos. Hay mucha gente, callejones estrechos y laberínticos, y la oficina está bien escondida en una callejuela sin salida (suerte que hay carteles que te guían hasta ella por todas partes).
Nos cuentan, entre otras cosas, que dentro del castillo hay actividades para niños dado que están en un periodo de vacaciones escolares. Genial, a ver si cuando vamos aún hacen algo!
Con la hora que es y la gente que hay, decidimos pasear por las calles y buscar un lugar donde comer bien.
Realmente te sientes como en otra época, dejando de lado las mil tiendas de souvenirs. Caminando, llegamos a la parte este de la ciudadela donde está la puerta Narbona, que fue construida en 1280 durante el reinado de Felipe III y restaurada por Viollet-le-Duc de 1859 1860.
De hecho, en el siglo XVIII la ciudadela está en tal estado ruinoso que se ordenó su demolición para reaprovechar los materiales usados en ella para otras construcciones. Pero en plena era del romanticismo, donde se volvió a poner de moda todo lo medieval, cuando Prosper Mérimée (inspector general de Monumentos históricos) y Cros-Mayrevieille (historiador y periodista Carcasona) se enteraron se movilizaron de tal manera que al año siguiente Viollet-le-Duc ya iniciaba las obras de reconstrucción de toda la Cité.
Llegamos a la Place Marcou, donde hay muchos restaurantes y después de mirar las cartas nos decidimos por uno. Aquí es típico el Cassoulet, que es una mezcla de judía blanca, cerdo, longaniza, confit de pato y pan.
Continuamos recorrido y visitamos la Basílica Saint Nazaire, del siglo XI-XIV, la cual es una mezcla del románico y del gótico. Los vitrales son, casi todos, los originales. El gran órgano ya data del año 1637 y es considerado uno de los más antiguos del Midi francés.
Venga! no lo demoramos más! Vamos hacia el Castillo y sus murallas!
El horario de otoño es de 09:30 a 17 horas todos los días de la semana. La entrada vale 9 €, los niños y niñas no pagan hasta los 16 años y te sirve durante todo el día, es decir, puedes salir a comer y volver a entrar, por ejemplo. Como orientación, la visita del castillo dura una hora aproximadamente, la parte de la muralla medieval oeste, unos 20 minutos; y la muralla galoromana norte unos 15 minutos.
Para acceder al castillo primero tienes que hacer cola en la puerta de acceso dentro de la cité, allí un vigilante te puede pedir que enseñes el bolso o mochila. Una vez te dejan acceder, llegas a una zona semicircular donde están las taquillas, pagas y pasas el control para acceder finalmente al castillo. Preguntamos si hay alguna zona donde poder dejar el cochecito del pequeño, ya que es imposible hacer la visita con él.
Cruzamos el puente que une la cité con el castillo, para salvar el foso seco que tiene y atravesamos la puerta de entrada. Aquí nos encontramos con el patio de honor del castillo, de base rectangular y desde donde parten todos los itinerarios. También es donde encontramos una gran carpa montada, dos caballeros y una doncella. Justo al lado vemos un letrero en la pared que indica «Zona de cochecitos». Lo aparcamos y cogemos mochilas; la que és el portabebés y la del kit de supervivencia.
En este momento, los actores están haciendo un poco de comedia que no interesa mucho a la niña, así que nos ponemos en marcha.
Empezamos a caminar hacia la parte de la muralla medieval, subimos escaleras, bajamos, admiramos vistas, nos recreamos jugando a defender el castillo tirando flechas a quien tenga el coraje de asaltar la fortaleza. Los adultos, hemos llegado a un punto en nuestras vidas que nos hemos vuelto pequeños, nos gusta jugar; y a veces no nos damos cuenta que para otros adultos esto no es normal. Sinceramente, nos da igual. ¿Y sabéis qué? no éramos los únicos jugando a imaginar que vivíamos en otra época; un abuelo hacía lo mismo, defender el castillo con un arco y flechas imaginarios.
El paseo por el camino de ronda de la muralla no está en un mismo nivel, es decir, cada vez que te encuentras con una torre, no sabes si subirás escaleras o las bajarás. La mayoría de ellas son escaleras de caracol, y en algunas sólo pasa una persona.
Como hemos dicho, nos recreamos mucho, y lo que debía durar unos 20 minutos termina durando una hora. Esta parte de la muralla te deja en la puerta de Saint-Nazaire, junto a la basílica. Y justo antes de terminar puedes admirar el Gran Teatro de la Ciudadela creado en 1908 y rebautizado en el 2006 como Teatro Jean Deschamps. Hoy en día cuenta con unos 3000 asientos.
Debemos volver al castillo, cola para acceder a su interior, cola para el control de tickets, … Ya estamos en el patio de honor. Ahora visitaremos el castillo.
Pasamos por todas las salas y se ven los diferentes estilos arquitectónicos; en casi todos los rincones hay un pequeño escrito sobre el origen o el servicio que hacía la sala.
Una sala sirve para pasar un video de unos 10 minutos sobre la historia de la cité, el cual es muy recomendable, aunque no sepas francés, para ver la evolución que ha sufrido esta ciudadela.
Los primeros vestigios «de ciudad fortificada» datan del siglo VI aC aunque hay constancia de que el lugar ya estaba ocupado por una tribu sobre el año 3000 aC.
Otra sala hace de museo lapidario, otro patio interior sirve como exposición modernista, … y así visitando el castillo volvemos al punto de inicio, el patio de honor. Donde, ahora, vemos congregados muchos niños y niñas junto a la carpa. En varios grupitos los caballeros enseñan a partir troncos con una especie de cuña y un martillo. Ahora si que está interesada la «guineuta». Aprovechamos para descansar, y alimentar al más pequeño, mientras ella observa. Es curioso, los niños que hacen la actividad están muy concentrados pero los que observan también. Al final, no ha querido participar, pero le ha gustado mirar como lo hacían.
Cuando nos decidimos a hacer la otra parte de la muralla, la galoromana, es tarde y no hay manera de encontrar el acceso. Al final llegamos a la conclusión de que ya la han cerrado. Nos queda pendiente!
Volvemos a los callejones, las plazas, las casas antiguas, los adoquines, la gente paseando, las tiendas de souvenirs, de dulces (mmmm, nos hemos arruinado un poco en una de bombones y otros dulces, pero que buenos! No han llegado al atardecer ).
Y, antes de que se vaya el sol volvemos hacia el área de autocaravanas por el camino de salud, el cual bordea el Aude, y en una parte próxima a la cité hay todo de máquinas de hierro para hacer ejercicio. Allí terminamos de merendar mientras la niña se sube y cuelga por dónde puede.
En el área lo tenemos todo hecho para poder ducharnos, hacer la cena, desmontar el comedor para poner las sillitas y hacer kilómetros hacía el siguiente destino.
Buenas noches.




