Un tastet per Occitània (Dia 2: Collioure)

Bon dia.

Ja és dimarts i les previsions del temps per avui són de pluja fins les 10 quarts d’11; desprès no la tornarem a veure fins al vespre. I per la nit, els pronòstics són inquietants. Creuarem dits per tenir aquest descans al migdia i tarda.

La idea inicial d’avui era fer el Castell Reial pel matí i El Fort de Sant Elm per la tarda. Els horaris de tancament segons l’Oficina de Turisme varien als de les webs dels llocs, són a les 17:15 hores i les 17 hores respectivament.

Château Royale
Château Royal amb el Fort de Sant Elm al fons

Al fort, no hi podem accedir amb autocaravana ja que l’últim tram ens ho prohibeix, però des del centre de la vila hi ha un trenet turístic que fa el recorregut per la població i també arriba al fort; de fet, pots comprar l’entrada conjunta de trenet i fort. La nena estava entusiasmada amb la idea del trenet. La veritat és que ahir no vam veure ni un sol parc infantil, tampoc ens ho va demanar, i les escales, baranes, un canó i divers mobiliari urbà va servir per trepar, saltar i fer equilibri.

Són les 9 del matí i casi ja hem paït l’esmorçar, les guineutes són molt matineres. Ens toca esperar ja que plou. Mentrestant aprofitem per fer feinetes de l’escola, dibuixem, expliquem contes i fins i tot juguem al pica paret. Ja són poc més de les 11 i el cel no dóna treva. Decidim fer com els francesos i començar a preparar el dinar, segur que a les 13 haurà parat de ploure i ja tindrem la panxa plena per caminar!

Doncs, sí! fins hi tot es veu algún tros de cel blau. Aprofitem i marxem a l’aparcament de l’estació de tren.

La nena es calça les botes d’aigua i agafa el paraigües per sí de cas. La mare es carrega el petit a la motxilla i el pare agafa la bossa amb tots els «per sí de cas».

Hem decidit que renunciem al castell (si no ens dóna temps de fer-ho tot) per fer contenta a la nena, i pujarem fins al Fort amb el trenet. Anem directe al quiosc que vam veure ahir per la venda dels tiquets. Sorpresa! No hi ha ni el quiosc ni el trenet! Preguntem a l’Oficina de turisme i ens expliquen que avui no hi haurà aquest servei per culpa de les possibles incidències que pugui causar la pluja. Ja que es preveu una forta tempesta a mitja tarda/vespre.

Quina desil·lusió!

Doncs, «Plan D?», anem al castell que el tenim al costat.

Castell de Collioure
Le Château Royal

Le Château Royal té una ubicació estratègica a peu de platja i resguardat per les montanyes a les seves esquenes. Això, en el passat, va representar que estigués molt disputat entre França i Espanya.

La primera documentació que es té d’ell és del 673 quan el rei visigot Wamba va batejar la ciutat com a Caucaliberis.

Posteriorment va passar per tantes mans que cadascú va destruïr i remodelar al seu gust. Per tant, el castell és un pupurri d’estils i d’espais.

Dos dades curioses: una, que d’Artagnan i els seus mosqueters van assetjar el castell (i guanyar); i l’altra, que el general espanyol que va perdre, va emportar-se unes relíquies que es van guardar a Concabella (la Segarra). 

L’entrada per visitar el castell és a la part alta de l’aparcament que hi ha al costat (pàrquing 4, aqui) on et rep un pont de fusta per poder creuar l’antic fossar. Un cop dins, ens esperavam trobar la taquilla per comprar les entrades, però has d’entrar més i travessar el pati d’armes per trobar-la (4€ per persona major de 12 anys). Ofereixen visites guiades d’una hora i mitja sense suplement però quan vam arribar eren les 15:15 i la última sessió estava marcada a les 14:30. Què hi farem!

Amb un petit tríptic plastificat a la mà, comencem a caminar per on ens guia la nena (quan li demanem que ens ensenyi les coses o els llocs, ho fa amb més entusiasme, i havíem de compensar la desil·lusió anterior) i un cop sota cobert, comença a ploure (i ja no pararà). Anem gaudint de la visita com podem, entrant a cobert i corrent a cel descobert. Les sales o habitacions estan buides o preparades per rebre alguna exposició, no tenen res d’interesant que no sigui el lloc en sí o les vistes. Algunes sales tenen penjada la història d’aquestes parets. Altres res.

El que si hem disfrutat, tot i la pluja cada cop més intensa, són les vistes i la singularitat del castell, que sembla un laberint. «- Per aquestes escales hem pujat?» «- per aquest passadís hem passat?» » – Hem de tornar enrere per fer aquelles altres escales». Fins i tot hem entrat en unes golfes plenes de vigues amb goteres.

Ja a punt de marxar, mentre veiem com cau la pluja i ens mentalitzem que ens mullarem bé fins a arribar a l’autocaravana, ens fixem que en una part del pati d’armes, com amagada, hi ha una porteta que baixa sota terra. Cap allà que correm!!

Efectivament, trobem uns túnels subterranis, que un cop explorats concluim que eren la part on van empresonar els militars de la part republicana durant la Guerra Civil Espanyola, entre molts altres. Ens intentem imaginar les condicions en les que es podien trobar aquestes persones, observem com la pluja cala dins els túnels, com en les petites garjoles hi han basses d’aigua i creiem que allò era inhumà.

Túnel subterràni

Per sort, els túnels arriben fins casi l’entrada del pont de fusta, i abans de sortir a cel obert, ens preparem tots amb els paraigües. Hem de correr, plou molt. Tenim uns 800 metres fins a casa.

Mentre correm, cada cop plou més, els carrers són, literalment, rius. No cal preocupar-se d’esquivar els tolls per no mullar-se les sabates, l’aigua ens arriba als turmells.

Arribem i veiem com a la part del darrera del vehicle tenim estampat un cactus gegant que ha cedit amb la pluja. Encenem la calefacció ben forta i ens canviem la roba. L’únic que no s’ha mullat ni un pèl és el petit, la resta anem xops fins a la cintura.

Marxem a l’àrea d’autocaravanes ja que encara tenim unes hores pagades i volem buidar les aigües grises, les negres, i omplir el dipòsit de les netes abans de sopar i marxar al proper destí.

Però és imposible. Ens quedem aquí una nit més, és massa perillós sortir a la carretera amb aquest temporal. Esperem que demà millori el temps.

Bona nit.


(CASTELLANO)

Buenos días.

Ya es martes y la previsión del tiempo para hoy es de lluvia hasta media mañana. Luego ya no la volveremos a ver hasta casi anochecer. Y por la noche los pronósticos son inquietantes. Cruzaremos los dedos para tener este descanso por el mediodía y por la tarde.

La idea inicial de hoy era hacer el Castillo Real por la mañana y el fuerte de San Telmo por la tarde. Los horarios de cierre segun la Oficina de Turismo varían ligeramente a los de las webs de los sitios, y son a las 17:15 y a las 17 respectivamente.

Al fuerte no podemos acceder con autocaravana ya que en el último tramo nos lo prohiben, pero en el centro de la villa hay un trenecito turístico que hace el recorrido por la población y también llega al fuerte; de hecho, puedes comprar una entrada conjunta de tren más visita al fuerte. La niña estaba entusiasmada con la idea del tren. La verdad es que ayer no vimos ni un solo parque infantil, tampoco nos lo pidió, y las escaleras, barandillas, un cañón y diverso mobiliario urbano le servió para trepar, saltar y hacer equilibrio.

Son las 9 de la mañana y casi ya hemos digerido el desayuno, las «guineuetes» son muy madrugadoras. Nos toca esperar ya que llueve. Mientras tanto aprovechamos para hacer trabajitos de la escuela, dibujamos, explicamos cuentos e incluso jugamos al pica-pared. Ya son poco más de las 11 y el cielo no da tregua. Decidimos hacer como los franceses y empezar a preparar la comida, seguro que a las 13 habrá dejado de llover y ya tendremos el estómago lleno para caminar!

Pues, sí! incluso se ve algún trozo de cielo azul. Aprovechamos y nos vamos al aparcamiento de la estación de tren.

La niña se calza las botas de agua y coge el paraguas por sí acaso. La madre se carga el pequeño en la mochila y el padre coge la bolsa con todos los «por sí acaso».

Hemos decidido que renunciamos al castillo (si no nos da tiempo de hacerlo todo) para hacer contenta a la niña, y subiremos hasta el Fuerte con el tren. Vamos directo al quiosco que vimos ayer para la venta de los tickets. Sorpresa! No hay ni el quiosco ni el tren! Preguntamos en la Oficina de turismo y nos explican que hoy no habrá este servicio por culpa de las posibles incidencias que pueda causar la lluvia. Ya que se prevé una fuerte tormenta a media tarde / noche.

Qué desilusión!

Pues, «Plan D?», Vamos al castillo que lo tenemos al lado.

Le Château Royal tiene una ubicación estratégica a pie de playa y resguardado por las montañas a sus espaldas. Esto, en el pasado, representó que estuviera muy disputado entre Francia y España.

La primera documentación que se tiene de él es del 673 cuando el rey visigodo Wamba bautizó la ciudad como Caucaliberis.

Posteriormente pasó por tantas manos que cada uno destruyó y remodeló a su gusto. Por tanto, el castillo es un pupurri de estilos y de espacios.

Dos datos curiosos: una, que de Artagnan y sus mosqueteros sitiaron el castillo (y ganaron); y la otra, que el general español que perdió, se llevó unas reliquias que se guardaron en Concabella (la Segarra). 

La entrada para visitar el castillo está en la parte alta del aparcamiento que hay junto (parking 4, aquí) donde te recibe un puente de madera para poder cruzar el antiguo foso. Una vez dentro, nos esperabamos encontrar la taquilla para comprar las entradas, pero tienes que entrar más y atravesar el patio de armas para encontrarla (4 € por persona mayor de 12 años). Ofrecen visitas guiadas de una hora y media sin suplemento pero cuando llegamos eran las 15:15 y la última sesión estaba marcada a las 14:30. Qué le vamos a hacer!

Con un pequeño tríptico plastificado en la mano, empezamos a caminar por donde nos guiaba la niña (cuando le pedimos que nos enseñe las cosas o los sitios, lo hace con más entusiasmo, y debíamos compensar la desilusión anterior) y una vez a cubierto, empieza a llover (y ya no parará). Vamos disfrutando de la visita como podemos, entrando a cubierto y corriendo a cielo descubierto. Las salas o habitaciones están vacías o preparadas para recibir alguna exposición, no tienen nada de interesante que no sea el lugar en sí o las vistas. Algunas salas tienen colgada la historia de estas paredes. Otras nada.

Lo que si hemos disfrutado, a pesar de la lluvia cada vez más intensa, son las vistas y la singularidad del castillo, que parece  un  laberinto. «- ¿Por estas escalas hemos subido?», «- ¿por este pasillo hemos pasado?» «- Tenemos que volver atrás para hacer aquellas otras escaleras». Incluso hemos entrado en una buhardilla llena de vigas con goteras.

Ya a punto de partir, mientras vemos como cae la lluvia y nos mentalizamos que nos mojaremos bien hasta llegar a la autocaravana, nos fijamos que en una parte del patio de armas, como escondida, hay una puerta que baja bajo tierra. Hacia allí que corremos !!

Efectivamente, encontramos unos túneles subterráneos, que una vez explorados concluimos que eran la parte donde encarcelaron los militares de la parte republicana durante la Guerra Civil Española, entre muchos otros. Nos intentamos imaginar las condiciones en las que se podían encontrar estas personas, observamos como la lluvia cala dentro de los túneles, como en las pequeñas celdas hay charcos de agua y creemos que eso era inhumano.

Por suerte, los túneles llegan hasta casi la entrada del puente de madera, y antes de salir a cielo abierto, nos preparamos todos con los paraguas. Debemos correr, llueve mucho. Tenemos unos 800 metros hasta casa.

Mientras corremos, cada vez llueve más, las calles son, literalmente, ríos. No hay que preocuparse de esquivar los charcos para no mojarse los zapatos, el agua nos llega a los tobillos.

Llegamos y vemos como en la parte de atrás del vehículo tenemos estampado un cactus gigante que ha cedido con la lluvia. Encendemos la calefacción bien fuerte y nos cambiamos la ropa. El único que no se ha mojado ni un pelo es el pequeño, el resto vamos empapados hasta la cintura.

Nos vamos al área de autocaravanas ya que aún tenemos unas horas pagadas y queremos vaciar las aguas grises, las negras y llenar el depósito de las limpias antes de cenar y marchar hacía el próximo destino.

Pero es imposible. Nos quedamos aquí una noche más, es demasiado peligroso salir a la carretera con este temporal. Esperamos que mañana mejore el tiempo.

Buenas noches.

Un tastet per Occitània (Dia 1: Collioure)

És diumenge dia 20 d’octubre de 2019 i tenim tota una setmana per endavant de vacances. On anem? Doncs a fer una petita incursió per la regió d’Occitània, al sud-est de França.

Els dies previs parlem dels 4-5 punts d’interès que volem veure, però donat que el pronòstic és de molta pluja decidim sortir i anar sobre la marxa.

Són, poc més de les 21 hores i els petits estan lligats a les cadiretes, ja amb el pijama posat per no desvetllar-los al posar-los al llit un cop arribats a destí. Arranquem. La primera parada prevista és Cotlliure, per fer nit allí i visitar el poble a l’endemà. Tenim uns 260 km i unes 3:30 hores per endavant (evitant peatges).

El cas és que arribant a la Jonquera, el petit s’ha despertat. De seguida hem buscat al Park4night una bona ubicació per dormir al aparcament del CC Gran Jonquera (aquí) doncs sabem que ja no podrem continuar.

De bon matí, i desprès d’esmorzar, hem entrat al centre comercial a xafardejar una mica i hem acabat fent algunes compres. La veritat és que té un hall espectacular i una zona per nens amb legos, taules i cadires molt xula.

CC Gran Jonquera
CC Gran Jonquera

Sense presses tornem a l’autocaravana per recorrer els 41 km que ens separen de Cotlliure, uns 45 minuts de trajecte.

Abans d’entrar a França, però, ens assegurem d’omplir bé el dipòsit.

A Cotlliure hi ha àrea per autocaravanes amb tots els serveis al preu de 10€ les 24 hores. Està a 2,5 km del centre històric del poble, en temporada alta no hi ha problema ja que un minibus et porta de l’àrea al centre amb el tiquet de l’aparcament, però la resta de mesos, no (aquí); Així que, deixen que en l’aparcament de l’estació de trens aparquin les autocaravanes durant el dia, però està prohibit durant la nit. N’hi ha dos, un al costat de l’altre. Un amb límit d’alçada a 2 metres i l’altre sense límit (preu: 0,30 € cada 15 minuts).

Anem directes a l’aparcament de l’estació i com ja és migdia, dinem.

Ja amb la panxa plena, sortim i ens deixem portar pels carrers. En 5 minuts estem al centre històric i entrem a l’oficina de turisme a per informació útil, com els horaris de tancament (entre les 16:30 i les 18 hores) del que volem veure; sortim decidits per deixar el Castell Reial i el Fort de Sant Elm per l’endemà i ara ens perdrem per la vila.

Esglèsia de nostra senyora dels Àngels
Esglèsia de nostra senyora dels Àngels

Durant el que queda de tarda, passejem sense romb pels bonics carrers del barri de Moré. Sense voler arribem a la platja i a un costat tenim el castell reial i les seves imponents muralles, i a l’altre l’esglèsia de Nostra Senyora dels Àngels.

Entrem a veure l’esglèsia, feta durant la segona meitat del segle XVII, la qual s’endinsa tan a les aigues del mediterrani que anys enrere el seu campanar es va utilitzar de far; de fet es va aprofitar una torre de les muralles de la vila de Cotlliure per fer el campanar.

Continuem caminant rodejant l’esglèsia i descobrim una petita ermita damunt d’un illot de pedra enmig del mar. Resulta ser la Capella de Sant Vicenç, del segle XVIII, tancada al públic. Des d’aquesta capella pots arribar a l’antic far pel camí del trencaoles.

Continuem passejant pels carrerons on no hi passa cap vehicle, veiem moltes galeries d’art; no és estrany, ja que Cotlliure va veure nèixer el fauvisme de la mà de Matisse i molts altres grans pintors com Picasso.

De cop i volta, la nena entra en una d’aquestes galeries, i es queda mirant els quadres i després de dir-nos que són bonics, ens demana comprar una postal de les que veu a l’entrada. Accedim, i al pagar, la senyora ens explica que ella és una de les pintores d’aquella galeria i que les postals estan pintades per elles. Com li ha fet tanta gràcia que fós la nena la que entrés i demanés li regala una altra postal.

 

Comencem a retirar sense pressa, l’hora del parquímetre està arribant al seu final. Però ens detenim per comprar dos trossos de pà (si, trossos) i per menjar-nos unes crêpes molt bones però massa dolces pel nostre paladar.

Hem de començar a pensar on passarem la nit, sabem que hi ha l’àrea a les afores de la població; però preferim anar a un mirador que hem vist a l’aplicació de Park4night on hi ha una esplanada i et queda tot Cotlliure als teus peus.

Un cop tots cordats a l’autocaravana enfilem camí cap aquest mirador, però en l’últim tram hi ha una senyal de prohibició amb la inscripció de Interdit Camping Cars! Quina desil·lusió! T’hi has de fixar molt ja que algún graciós ha pintat amb esprai negre les lletres. Què fem ? sols queden uns metres per gaudir de la vista… Bé, com en algún lloc hem de girar i necessitem espai, ens hi arribem; ja a l’esplanada aprofitem 10 segons a disfrutar de les vistes i marxem cap a l’àrea a fer nit.

img_2138

A l’àrea ens trobem amb bastantes autocaravanes i després de buscar un lloc que estigués bastant anivellat, acabem dormint al costat de la paret del cementiri (quin remei!), doncs resulta que l’àrea està dins l’aparcament d’aquest. Paguem els 10 € que ens donen dret a 24 hores d’estància i als serveis d’aigues, fem el sopar i a dormir.

Bona nit!

 


(CASTELLANO)

Un aperitivo por Occitania (Día 1: Collioure)

Es domingo día 20 de octubre de 2019, tenemos toda una semana por delante de vacaciones. ¿Dónde vamos? Pues a hacer una pequeña incursión por la región de Occitania, en el sureste de Francia.

Los días previos hablamos de los 4-5 puntos de interés que queremos ver, pero dado que el pronóstico es de mucha lluvia decidimos salir e ir sobre la marcha.

Son, poco más de las 21 horas y los pequeños están atados en sus sillitas, ya con el pijama puesto para no desvelarlos demasiado al ponerlos en la cama una vez llegados a destino. Arrancamos. La primera parada prevista es Collioure, para hacer noche allí y visitar el pueblo al día siguiente. Tenemos unos 260 km y unas 3.30 horas de antemano (evitando peajes).

El caso es que llegando a la Jonquera, el pequeño se ha despertado. Enseguida hemos buscado al Park4night una buena ubicación para dormir al aparcamiento del CC Gran Jonquera (aquí) pues sabemos que ya no podremos continuar.

Por la mañana, y después de desayunar, hemos entrado en el centro comercial a curiosear un poco y hemos terminado haciendo algunas compras. La verdad es que tiene un hall espectacular y una zona para niños con legos, mesas y sillas muy chula.

Sin prisas volvemos a la autocaravana para recorrer los 41 km que nos separan de Colliure, unos 45 minutos de trayecto.

Antes de entrar en Francia, sin embargo, nos aseguramos de llenar bien el depósito.

En Colliure hay área para autocaravanas con todos los servicios al precio de 10 € las 24 horas. Está a 2,5 km del centro histórico del pueblo, en temporada alta no hay problema ya que un minibus te lleva del área en el centro con el ticket del aparcamiento, pero el resto de meses, no (aquí); Así que, dejan que en el aparcamiento de la estación de trenes aparquen las autocaravanas durante el día, pero está prohibido durante la noche. Hay dos, uno al lado del otro. Uno con límite de altura a 2 metros y el otro sin límite (precio: 0,30 € cada 15 minutos).

Vamos directos al aparcamiento de la estación y como ya es mediodía, comemos.

Ya con el estómago lleno, salimos y nos dejamos llevar por las calles. En 5 minutos estamos en el centro histórico y entramos en la oficina de turismo a por información útil, como los horarios de cierre (de 16:30 a 18 horas) de lo que queremos ver; salimos decididos a dejar el Castillo Real y el Fuerte de San Telmo para el día siguiente y ahora nos vamos a perder por la ciudad.

Durante lo que queda de tarde, paseamos sin rumbo por las bonitas calles del barrio de Moré. Sin querer llegamos a la playa y en un lado tenemos el castillo real y sus imponentes murallas, y al otro la iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles.

Entramos a ver la iglesia, hecha durante la segunda mitad del siglo XVII, la cual se adentra tanto en las aguas del mediterráneo que años atrás su campanario se utilizó de faro; de hecho, se aprovechó una torre de las murallas de la ciudad de Collioure para hacer el campanario.

Continuamos caminando rodeando la iglesia y descubrimos una pequeña ermita sobre un islote de piedra en medio del mar. Resulta ser la Capilla de San Vicente, del siglo XVIII, cerrada al público. Desde esta capilla puedes llegar al antiguo faro por el camino del rompeolas.

Continuamos paseando por las callejuelas donde no pasa ningún vehículo, vemos muchas galerías de arte; no es de extrañar, ya que Colliure vio nacer el fauvismo de la mano de Matisse y muchos otros grandes pintores como Picasso.

De repente, la niña entra en una de estas galerías, y se queda mirando los cuadros y después de decirnos que son bonitos, nos pide comprar una postal de las que ve en la entrada. Accedemos, y al pagar, la señora nos cuenta que ella es una de las pintoras de aquella galería y que las postales están pintadas por ellas. Como le ha hecho tanta gracia que fuera la niña la que entrara y pidiera, le regala otra postal.

Empezamos a retirar sin prisa, la hora del parquímetro está llegando a su fin. Pero nos detenemos para comprar dos trozos de pan (si, trozos) y para comernos unas crêpes muy buenas pero demasiado dulces para nuestro paladar.

Tenemos que empezar a pensar dónde pasaremos la noche, sabemos que hay área en las afueras de la población; pero preferimos ir a un mirador que hemos visto en la aplicación de Park4night donde hay una explanada y te queda todo Collioure a tus pies.

Una vez todos abrochados en la autocaravana nos dirigimos hacia este mirador, pero en el último tramo hay una señal de prohibición con la inscripción de Interdit Camping Cars! Qué desilusión! Te tienes que fijar mucho ya que algún gracioso ha pintado con spray negro las letras. ¿Qué hacemos? sólo quedan unos metros para disfrutar de la vista… Bueno, como en algún lugar debemos girar y necesitamos espacio, nos acercamos; una vez en la explanada disfrutamos 10 segundos de las vistas y nos vamos hacia el área para hacer noche.

En el área nos encontramos con bastantes autocaravanas y después de buscar un lugar que estuviera bastante nivelado, acabamos durmiendo junto a la pared del cementerio (qué remedio!), Pues resulta que el área está dentro del aparcamiento de este. Pagamos los 10 € que nos dan derecho a 24 horas de estancia y servicios de aguas, hacemos la cena y dormir.

Buenas noches!

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar