Bon dia.
Les guineuetes ens desperten aviat, com sempre. Mentres preparem l’esmorzar, amb l’olor de café de tota la vida, sentim com van arribant vehicles i més vehicles. En una hora, aproximadament, l’aparcament del volcà de Santa Margarida s’ha omplert. Des de la finestra del menjador veiem com passa la gent preparada per caminar, previ pagament dels 4 € per estacionar el turisme.
Des d’aquest aparcament (o des del de la fageda) s’inicia l’itinerari número 1 del Parc Natural de la Garrotxa, una volta circular d’uns 13 quilòmetres. Nosaltres, avui, farem part d’aquest itinerari (algun dia tornarem per fer-lo tot sencer).
Just darrere de l’aparcament s’inicia el camí i en 20 metres trobem un punt de cobertura de mòbil. Trenquem cap a la dreta i enfilem camí amunt. És una pujada constant sense cap dificultat, inclós és apta per cotxets (tot i que no ho recomanem, millor portar l’infant en una motxilla).
Després d’uns 1300 metres de pujada ens trobem, JA, al perímetre del volcà de Santa Margarida; les vistes a l’interior son espectaculars.
Ara toca baixar a l’interior per unes escales durant uns 400 metres.
És increïble que hi hagi una ermita al mig d’un volcà; si, si, inactiu, però fa uns pocs milers d’anys estava ben actiu! Impresiona l’ermita al mig, i tot el prat que l’envolta; a més a més, els colors de la tardor encara ho fan més màgic.
Per marxar, enlloc de pujar les escales, caminarem tot el perímetre del volcà (2 quilòmetres) i desfarem el camí.
En total han sortit uns 5 quilòmetres sense cap dificultat i hem estat menys de 2 hores amb tota la calma del món.
Un cop a l’autocaravana preparem el dinar, dinem, juguem i consultem el temps; marca pluja en un parell d’hores, així que sense paír tornem a carregar-nos les motxilles i a caminar!
Aquesta vegada caminem cap a la carretera, la creuem i iniciem la ruta cap al Croscat i les seves grederes. És una passejada fàcil de menys d’una hora.
La ruta cap aquest volcà et porta primer al centre d’Informació de Can Passavent on hi ha una exposició permanent del volcà i la seva zona. Continuem i arribem a les grederes que és l’antiga zona d’extraccions mineres on hi ha un tall vertical del volcà i que permet veure la seva estructura interna.
L’impacte produït per les extraccions mineres va provocar mobilitzacions socials (1975) i la posterior protecció de la zona volcànica (1982).
Un cop vist, fem la volta a les grederes parem al mirador i retornem per on hem vingut. Ja comencen a caure quatre gotes i anem a refugiar-nos a l’autocaravana.
Aquesta petita incursió al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, ens ha encantat i repetirem segur! Hem de descobrir tots els seus racons!
Ara necessitem trobar una àrea per buidar aigües i omplir… la més propera? a Besalú! Ens quedem a dormir aquí.
Bona nit.
Les Guineus Rodamons 